Hi ha qui, en vindre Nadal, o les vacances d’una altra època de l’any, i té fills, especialment si són menuts, es veu en l’obligació de muntar un festival de color. La norma és “no avorrir-se”.
Hi ha qui, quan apleguen aqueixos dies, tot i haver de canviar de rutines i d’activitats el que fa és incloure els infants en les tasques de la casa, tot i sabent que ben sovint es posen ben bascosos. L’esplai, prendre’s amb tranquil•litat la vida i fins i tot l’avorriment han de ser reconeguts com part de la vida. Aqueixa cultura, anomenada “slow life”, i que té les seues conseqüències gastronòmiques amb la “slow food”, contraposada al menjar amb presses del “fast food”, pren cada vegada més força i és un moviment internacional que compta cada vegada amb més pobles i ciutats adherits, en un intent per retornar les coses a una mida més humana.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada