dimecres, 30 de desembre del 2009

La importància del caganer

Perquè no us quedeu despagats els nostàlgics i tradicionals, ací teniu una nadala que destaca la importància del caganer per a fer un pessebre nadalenc com cal.
Es tracta de la nadala de TV3, cantada per Albert Pla, Gerard Quintana, Joan Miquel Oliver, Quimi Portet, Estopa i els Manel.

divendres, 25 de desembre del 2009

Conte de Nadal (i 7, de moment)

Nadal és un conte.

Conte de Nadal (6)

Tinc darrerament molt abandonada la música.
Entre la ràdio, que amb la seua actualitat em té abduït a temporades, i que ho he de passar tot a CDs, ja que en el cotxe és l’únic lector que tinc, no hi ha manera de poder escoltar res de trellat sense fragmentar.
M’he proposat recuperar una parcel•la de la meua vida que ha sigut essencial i que vull que continue essent-ho. Per la maduresa, per l’equilibri i per la vitalitat que m’ha aportat. I no penseu només en el folk, el new age, també en la música de festa, de bandes de música... i en el rock, i en la música clàssica.
Darrerament m’apleguen sorpreses interessants de tot arreu, en català i en anglés sobretot. Provaré sort.

Conte de Nadal (5)

Tenir temps de vegades només és possible si fem temps per a tindre’n.

Conte de Nadal (4)

Hi ha qui, en vindre Nadal, o les vacances d’una altra època de l’any, i té fills, especialment si són menuts, es veu en l’obligació de muntar un festival de color. La norma és “no avorrir-se”.
Hi ha qui, quan apleguen aqueixos dies, tot i haver de canviar de rutines i d’activitats el que fa és incloure els infants en les tasques de la casa, tot i sabent que ben sovint es posen ben bascosos. L’esplai, prendre’s amb tranquil•litat la vida i fins i tot l’avorriment han de ser reconeguts com part de la vida. Aqueixa cultura, anomenada “slow life”, i que té les seues conseqüències gastronòmiques amb la “slow food”, contraposada al menjar amb presses del “fast food”, pren cada vegada més força i és un moviment internacional que compta cada vegada amb més pobles i ciutats adherits, en un intent per retornar les coses a una mida més humana.

Conte de Nadal (3)

Conec persones que no passen la Nit de Nadal en família, i no perquè no en tinguen, sinó perquè voluntàriament han decidit fer companyia els més desgraciats d’aquest país nostre: els malalts terminals, les persones solitàries a contracor.

Conte de Nadal (2)

La fal•lera pels regals no m’ha arribat a enrossinar mai, i no és perquè no m’agrade rebre’n o fer-ne, és que segons per a qui un regal pot aparéixer l’endemà a la venda a l’e-Bay, o bé pot convertir-se en símbol de culte.
Enguany vull una bona colònia, que estic rematant a trencacoll la que em pose.

Conte de Nadal (1)

L’espera se’m fa eterna. Tenir una família de tardons em ve gran. I no és que ara tinga pressa, però a ells tant els hi fa: sempre apleguen tard.
Com me’ls conec i patisc, feta la llei, feta la trampa: ells no ho saben, però sempre els convoque una hora abans. Això no els estalvia la meua cara de pomes agres, com si, de fet, els meus enfadosos de l’ànima ho hagueren aconseguit una altra vegada, i ja no hi hauria festa ni amb qui clavar-se. I és un paper que el tinc assumit.
Guardeu-me el secret.

Nadal?

Ja fa temps que, fugint de la crema consumista i de la buidor religiosa oficial, li’n trobe ben poc de sentit. Com no siga pel somriure dels menuts, atabalats per tant d’estímul!
O per ajuntar-nos amb els éssers estimats que ens queden.