Ja fa temps que, fugint de la crema consumista i de la buidor religiosa oficial, li’n trobe ben poc de sentit. Com no siga pel somriure dels menuts, atabalats per tant d’estímul!
O per ajuntar-nos amb els éssers estimats que ens queden.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada